
Denominacions d'Origen catalanes
EN CONSTRUCCIÓ...
Històricament, quan un producte obtenia prestigi en el mercat consumidor, hi havia una tendència a designar-lo amb el seu lloc d'origen.
Actualment, la Denominació d'Origen garanteix no només l'origen geogràfic, sinó també la qualitat d'un vi, i que el vi està elaborat a partir d'unes determinades varietats, i amb pràctiques vitícoles, enològiques i d'envelliment establertes prèviament.
Per poder qualificar-se amb el nom de la Denominació d'Origen, el vi ha passat per estrictes controls analítics i de degustació per part d'experts que en garanteixen la qualitat. L'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) és un organisme autònom adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. S'hi desenvolupen tasques de tutela i control del sistema de protecció de vins de qualitat, experimentació en viticultura i enologia, formació continuada, transferència resultats d'experimentacions i promoció dels vins de qualitat i divulgació de la cultura del vi.
La gairebé totalitat de la producció vitivinícola de Catalunya està emparada per una denominació d'origen, amb el valor afegit que això representa quant a garantia de traçabilitat i de compliment de les normatives de qualitat. Aquesta aposta del sector és el que fa dels productes vitivinícoles catalans uns productes singularitzats davant dels mercats interiors i exteriors.
La superfície vitícola de Catalunya té un total de 57.198 hectàrees l’any 2020 i es produeixen 3,2 milions d'hl de vi.
A Catalunya es distingeixen dotze denominacions d'origen: Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta.