Presidents
L'Estatut d'autonomia de Catalunya configura la Generalitat com un ens complex integrat per tres institucions: el parlament, la presidència de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern. El president és elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel rei i concentra dos tipus de funcions: representatives i governatives.
El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat i l'ordinària de l'Estat a Catalunya i li correspon mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin.
El president forma part del Consell Executiu i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers, convoca i presideix les reunions del Govern, i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin.
Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.
Salvador Illa
133è president: 2024-Actualitat
Nascut a la Roca del Vallès (Barcelona) el 5 de maig del 1966, Salvador Illa ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional al servei públic. Està casat i té una filla.
És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i té un màster en Business Administration a l'Escola de Gestió i Negocis IESE de la Universitat de Navarra. També ha exercit de professor associat de la Facultat de Comunicació i Relacions Institucionals Blanquerna.
La seva singladura pública va iniciar-se l'any 1995 com a alcalde del seu municipi natal, la Roca del Vallès, on sempre ha residit. Posteriorment, va assumir la Direcció General de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat entre el 2005 i el 2009.
El 2010, després d'una breu estada en el sector privat, va ser nomenat director de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest pas per la capital catalana el va portar a exercir, entre el 2011 i el 2016, la coordinació del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Barcelona. Al consistori, va exercir de gerent d'Empresa, Cultura i Innovació.
Salvador Illa va ser nomenat ministre de Sanitat del Govern d'Espanya el gener del 2020 i va gestionar des de primera línia els moments més difícils de la crisi sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19, i va impulsar el procés de vacunació.
Candidat i guanyador de les eleccions catalanes el febrer del 2021, ha estat president del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar i Cap de l'Oposició al Parlament de Catalunya durant aquesta última legislatura. A les eleccions del 12 de maig del 2024, Salvador Illa va tornar a ser el cap de llista del PSC, que va tornar a guanyar els comicis, amb 42 diputats.
Des del desembre del 2021, Salvador Illa és el primer secretari del PSC, formació a la qual va afiliar-se l'any 1995.
Pere Aragonés
132è president: 2021-2024
Nascut a Pineda de Mar, el 16 de novembre del 1982. Està casat i té una filla.
És llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i Màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona. Ha ampliat estudis sobre polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard.
Ha participat del programa de doctorat en història econòmica de la Universitat de Barcelona amb una tesi doctoral sobre la política econòmica de la Mancomunitat de Catalunya, actualment interrompuda per la dedicació exclusiva a les tasques de Govern. Ha col·laborat com a investigador amb l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa i ha estat professor associat de la Universitat de Perpinyà. Anteriorment, ha treballat en un despatx d’advocats especialitzat en assessorament jurídic a empreses i administracions públiques.
Ha estat vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda des del 19 de maig del 2018 i ha assumit funcions de la presidència de la Generalitat de Catalunya des del 30 de setembre del 2020, arran de la inhabilitació del president Quim Torra per part del Tribunal Suprem. Abans, ha estat secretari d'Economia del Govern de la Generalitat, càrrec que ha ocupat des del gener del 2016.
Ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant deu anys, del 2006 al 2016. Ha estat portaveu d’ERC a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya, des de la qual s’ha responsabilitzat de la negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i ha impulsat iniciatives legislatives en l’àmbit de la banca pública, la política fiscal i la protecció dels deutors hipotecaris. També ha estat responsable parlamentari d’habitatge i dret civil. En política municipal, ha estat set anys regidor de l’Ajuntament de Pineda de Mar, del 2011 al 2018.
És militant d'ERC des del 2000, i de les Joventuts d'Esquerra Republicana des del 1998. Portaveu nacional de les JERC (2003-2007). Ha estat membre de l'executiva nacional ERC del 2003 al 2010 i actualment n’és el coordinador nacional.
Ha participat en diverses entitats socials i culturals, entre les quals el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, l'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda, entre d'altres. És membre d'Òmnium Cultural i de Metges sense Fronteres.
El 24 de maig del 2021 ha estat investit 132è president de la Generalitat de Catalunya.
Quim Torra
131è president: 2018-2020
Nascut a Blanes (Selva) el 1962.
És llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Col·legiat com advocat no exercint a l'il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, va exercir com a advocat i directiu de Winterthur Assegurances entre 1987 i 2007. Va ser fundador de l'editorial A Contra Vent (2008); director de Foment de Ciutat Vella, SA, entre 2011 i 2015, i director del Born Centre Cultural del 2012 al 2015. També va exercir com a director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis entre 2016 i 2017.
A nivell polític i institucional ha estat president de Sobirania i Justícia (2010-2011). Membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural, n'ha estat vicepresident (2013-2015) i president interí (2015). També ha format part del consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana (2012) i ha estat vocal de la Junta de Museus (2015-2017). Conseller del consell d'administració del Museu Memorial de l'Exili (MUME) des del 2016 i director de la Revista de Catalunya des del 2015. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya.
Ha publicat una desena de llibres sobre història de Catalunya, periodisme i biografies, obtenint el Premi Carles Rahola d'Assaig el 2009. El juny de 2018 publica el seu últim llibre, El quadern suís, editat per Proa. Soci d'Òmnium Cultural i membre de l'Assemblea Nacional Catalana. També ha estat articulista a El Punt Avui, Nació Digital i El Temps, i ocasionalment al diari Ara.
Carles Puigdemont
130è president: 2016-2018
Carles Puigdemont i Casamajó va néixer el 29 de desembre de 1962 a Amer (la Selva) i viu a Girona. Està casat i té dues filles. Va cursar estudis de Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona i va desenvolupar la seva carrera periodística especialment a «El Punt», on va arribar a ser redactor en cap. També va ser director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i director general de la publicació «Catalonia Today», un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.
La seva activitat professional al llarg de gairebé tres dècades ha estat relacionada sempre amb la comunicació, excepte el període en què va ser director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). Des del mes de novembre de 2006 es dedica activament a la política, quan va prendre part per primer cop en una candidatura electoral i va ser escollit diputat de les comarques gironines per CiU. Com a diputat del Parlament de Catalunya, ha presidit la Comissió de Cultura i Llengua, i ha estat membre de les comissions d’Acció Exterior i UE, de la de Polítiques de Joventut i de la d’Ensenyament durant la tramitació de la LEC.
Després, el maig de 2007, va presentar-se com a cap de llista de la federació nacionalista a l’alcaldia de Girona, i ho va tornar a ser a les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, any en el qual, i com a conseqüència dels resultats obtinguts, va ser escollit alcalde de Girona, i fou el primer alcalde no socialista de la ciutat de l’actual època democràtica del país. Durant aquest mandat fou vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), membre de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i president de la «Comisión de Patrimonio Histórico-Cultural, de la Federación Española de Municipios y Provincias» (FEMP).
A les passades eleccions municipals celebrades al maig del 2015, aconseguí revalidar els resultats del 2011, mantenint els 10 regidors i essent proclamat, novament, alcalde de Girona. Des de juliol de 2015 i fins al mes de gener de 2016 ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Malgrat la seva dedicació plena a la política, la comunicació continua essent una activitat que procura combinar amb les responsabilitats públiques. Segueix de prop l’evolució del sector i li interessa especialment el canvi cultural i social que representen les TIC en l’àmbit de la comunicació. Alhora, procura que aquestes tecnologies l’ajudin en la seva feina política. Fruit d’aquest interès i dels contactes amb Internet a mitjans anys noranta, l’any 1998 va dissenyar el projecte d’Agència Catalana de Notícies.
També li interessa la comunicació relacionada amb la projecció exterior de Catalunya. En segueix el fil des de finals dels anys vuitanta. L’any 1994 va publicar el llibre «Cata…què?. Catalunya vista per la premsa internacional» (Ed. La Campana, Barcelona), que va tenir una seqüela en forma de columna setmanal a la revista «Presència».
Des del 12 de gener de 2016 és el 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Artur Mas
129è president: 2010-2016
Va néixer a Barcelona el 31 de gener de 1956 en el si d'una família estretament vinculada al món de la indústria i l'empresa. Les seves arrels, per part de mare, estan relacionades amb el sector tèxtil de Sabadell, i, per part de pare, amb el sector metal·lúrgic del Poble Nou, a Barcelona. És el gran de quatre germans, dos nois i dues noies. Està casat amb l'Helena Rakosnik des de l'any 1982 i tenen tres fills: la Patrícia, l'Albert i l'Artur. Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona i més tard a l'Aula Escola Europea. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, on va compaginar els dos primers anys amb estudis de Dret.
La seva activitat professional va començar l'any 1979, just acabat de llicenciar, en un grup d'empreses industrials dedicades a la producció de material de logística i elevació. Més tard, va dirigir una societat d'inversions propietat d'un grup industrial del sector de l'adoberia. Aquest pas per l'activitat professional li va fer prendre consciència de la importància de l'empresa perquè un país vagi endavant.
La primera vinculació amb el sector públic es va produir el 1982, on va treballar per la promoció exterior i la captació d'inversions estrangeres per a Catalunya, primer com a cap del Servei de Fires i després com a director general de Promoció Comercial. Aquesta responsabilitat li va permetre prendre contacte amb la gent que treballava per fer país i en aquests anys es va anar consolidant la seva vocació política.
El 1987 es va presentar per primer cop en la candidatura de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, que encapçalava Josep M. Cullell, on va ser escollit regidor. La seva trajectòria en l'àmbit municipal es va perllongar fins al 1995. Des d'aquest mateix any, és diputat al Parlament de Catalunya.
Ha tingut importants responsabilitats en el Govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol. L'any 1995 va ser nomenat conseller d'Obres Públiques. Més tard, va assumir la Conselleria d'Economia i Finances, responsabilitat que li va permetre un coneixement molt transversal de l'Administració. L'any 2000 es va afegir a les seves funcions la de portaveu del Govern, i un any més tard va ser nomenat conseller en Cap, tasca que va dur a terme fins al desembre de 2003.
Ha guanyat totes les eleccions a les quals s'ha presentat com a candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat. El 2003, en les seves primeres eleccions com a cap de llista va guanyar amb 46 escons; el 2006 amb 48 escons; i el 2010 amb 62 escons; i les darreres el 2012 amb 50 escons.
Després del 23 de desembre de 2010, data de la seva primera investidura pel Parlament de Catalunya, és el 129è president de la Generalitat.
Li agrada molt llegir i té especial predilecció per la literatura i la poesia franceses. També gaudeix anant al cinema i al teatre sempre que pot. L'esport és una altra de les seves grans aficions. De més jove jugava a futbol, handbol, bàsquet, voleibol, ciclisme, tennis, esquí, etc. Ara es decanta més per la natació per mantenir-se en forma, activitat que procura practicar de forma regular.
Es defineix com una persona treballadora, constant i autoexigent, per al qual la família i els amics ocupen un lloc principal en la seva vida. Per a ell, és important recuperar valors com la cultura de l'esforç, el treball, la mentalitat oberta, el mèrit, etc., valors que han permès sobreviure i fer gran Catalunya com a país.
José Montilla
128è president: 2006-2010
José Montilla i Aguilera ha estat el 128è president de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 2006 i 2010. Nascut a Iznájar, Còrdova, el 15 de gener de 1955. Viu a Catalunya des dels 16 anys, quan l'any 1971 la seva família va establir-se a Sant Joan Despí. És casat i té cinc fills. Ha cursat estudis d'economia i dret a la Universitat de Barcelona.
El 1978 va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). L'any 1979 va concórrer a les primeres eleccions municipals de la democràcia a Sant Joan Despí, on fou tinent d'alcalde d'Economia. L'any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que ostentà fins el 2004, després d'ésser reelegit per majoria absoluta en cinc ocasions.
Entre 1988 i 1997 fou president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Diputat provincial des de 1983, l'any 2003 fou elegit president de la Diputació de Barcelona i va ocupar aquest càrrec fins el mes d'abril de l'any següent.
L'any 2004 va encapçalar la llista del PSC a les eleccions generals i fou escollit diputat. Setmanes després, el 18 d'abril, seria nomenat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç en el primer govern de José Luís Rodríguez Zapatero.
Després d'encapçalar la candidatura dels socialistes catalans a les eleccions al Parlament celebrades el dia 1 de novembre de 2006, el 24 d'aquell mateix mes fou investit president de la Generalitat pel Ple del Parlament de Catalunya pel conjunt de forces que havien signat l'Acord d'Entesa i el dia 28 prengué possessió del càrrec.
Durant el seu mandat, el president Montilla va impulsar el desplegament de l'Estatut de 2006 i un nou sistema de finançament, així com quatre grans pactes nacionals, sobre immigració, recerca, habitatge i infraestructures, a partir del diàleg i la participació dels principals agents socials, econòmics i polítics. A partir de 2008 l'acció del seu govern es va concentrar molt especialment en la lluita contra els efectes de la crisi econòmica i en la garantia de la cohesió del conjunt de la societat catalana.
El desembre de 2010 va cessar en el càrrec, en ser investit president Artur Mas i Gavarró, pel Ple del Parlament de Catalunya.
Pasqual Maragall
127è president: 2003-2006
Net del poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona l'any 1941. Després de desenvolupar una intensa activitat acadèmica, que compaginaria amb la seva feina al Gabinet Tècnic de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1978 es doctorà en Economia per la UAB.
No fou fins a la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques, quan va passar definitivament a l'acció política, participant en la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a Barcelona. L'any 1979 formà part de l'equip de Govern de l'Ajuntament. L'any 1982 va esdevenir alcalde en substitució de Narcís Serra. La celebració dels Jocs Olímpics el 1992 a la capital catalana li va permetre liderar un model de desenvolupament urbà reconegut internacionalment.
El 1997 Maragall va donar per acabada la seva etapa com a alcalde. El 1999 es va presentar per primera vegada a les eleccions autonòmiques, encapçalant la candidatura de PSC-Ciutadans pel Canvi. Quatre anys més tard, el 16 de desembre de 2003, fou elegit 127è President de la Generalitat.
Sota el seu mandat, l'horitzó cívic de «la Catalunya dels 7 milions», vingué acompanyat del nou horitzó polític: un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006.
Les eleccions de l'1 de novembre de 2006 significaren la fi del seu mandat. El 24 de novembre, el Parlament de Catalunya investia com a nou President de la Generalitat José Montilla.
Jordi Pujol
126è president: 1980-2003
Jordi Pujol i Soley va néixer a Barcelona el 1930. Llicenciat en medicina, milità en el moviment universitari catalanista d'inspiració cristiana. El 1960, arran d'unes actuacions de protesta contra la visita del general Franco a Catalunya, fou detingut i condemnat a set anys de presó. Després de dos anys i mig de presó i un de confinament, va iniciar una nova línia d'actuació, amb el lema «Fer país», destinada a crear institucions culturals i econòmiques per impulsar el desenvolupament de Catalunya.
El 1974 passà definitivament a l'acció política amb la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la qual fou el primer secretari. Diputat al Congrés des del 1977, Jordi Pujol, encapçalant la coalició Convergència i Unió (CiU), fou elegit president de la Generalitat de Catalunya el 1980 i reelegit els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El seu govern, nacionalista i europeista, va posar l'accent en la defensa de la identitat i la cultura catalanes, la modernització de l'economia i el desenvolupament autonòmic.
Les eleccions del 16 de novembre de 2003 significaren la fi del seu mandat. El 16 de desembre el Parlament elegí com a nou president de la Generalitat Pasqual Maragall.
Josep Tarradellas
125è president: 1954-1980
El 1931 fou secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, fou conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla fou elegit President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l'any 1954. Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 fou cridat a Madrid pel President del Govern Adolfo Suárez i negocià d'acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que tingué lloc l'octubre del mateix any amb la constitució d'un govern d'unitat nacional.
Tarradellas havia mantingut la institució a l'exili i representava la continuïtat històrica. Fou l'únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que retornà per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada.
Les eleccions al Parlament de Catalunya el març de 1980 varen marcar la fi del seu mandat. A l'abril, el Parlament elegí com a President de la Generalitat a Jordi Pujol.
Josep Irla
124è president: 1940-1954
Com els seus predecessors, al 1932 fou diputat a Corts i al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou el darrer President del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco.
Mort executat el President Companys el 1940 i trobant-se Irla a l'exili, assumí la Presidència de la Generalitat d'acord amb les previsions de la legislació catalana. Formà un govern de personalitats a l'exili, nomenà conseller primer del Govern Josep Tarradellas i dimití el maig de 1954.
Va morir el 1958 a l'exili a França.
Lluís Companys
123è president: 1933-1940
Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià.
Va ser escollit primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932 i en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.
Francesc Macià
122è president: 1931-1933
Primer president i restaurador de la Generalitat moderna. Nascut el 1859 a Vilanova i la Geltrú, va ser dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una gran victòria electoral en les eleccions municipals, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.