A Catalunya trobem una gran diversitat d'espais naturals definits per les seves característiques geomorfològiques, paisatgístiques i per la seva riquesa en diversitat biològica. Aquest conjunt d'espais representen els nostres valors i recursos naturals i formen el patrimoni natural de Catalunya.
Les característiques orogràfiques, climatològiques i històriques de Catalunya configuren una gran diversitat d’ecosistemes diferents. S'entén per ecosistema el conjunt de relacions entre els éssers vius i elements físics que comparteixen un determinat espai.
Segons la seva fisionomia i ecologia podem diferenciar entre marins i terrestres.
Ecosistemes marins
Ecosistemes pelàgics
Són els formats per organismes que suren activa o passivament dins l'aigua. En diferenciem dos grups: el plàncton i el nècton. El fitoplàcton i el zooplàncton, els formen organismes microscòpics amb capacitat de moviments molt limitada o nul·la. Les diatomees (organismes simples amb reproducció per divisió cel·lular) i els copèpodes (crustacis microscòpiocs) són exemples de fitoplàncton i zooplàncton, respectivament. El nècton, en canvi, el formen animals hidrodinàmics que vencen els corrents marins, com la majoria de peixos, mamífers marins i cefalòpodes.
Ecosistemes bentonics
Comunitat formada pel conjunt d'organismes que viuen en el substrat del medi aquàtic. Aquestes comunitats estan molt influenciades per la temperatura, la salinitat, la llum que reben, els corrents, les marees, l'aportació de sediments, el substrat i la disponibilitat de nutrients.
Alguns organismes bentònics són els poliquets, els coralls, els pòlips, els equinoderms, els mol•luscs, els líquens, les algues, els crustacis i alguns peixos valorats alimentàriament.
Ecosistemes terrestres
Ecosistemes forestals
Son les comunitats on domina la presència d'arbres. Es caracteritzen per una alta acumulació de biomassa i per estar formats per diversos estrats vegetatius: l'arbori, l'arbustiu i l'herbaci. Sovint, s'afegeix les molses que recobreixen les parts inferiors del bosc. A Catalunya trobem una gran varietat de dominis forestals fruit de la diversitat de substrats, una orografia extensa i la riquesa microclimàtica. En termes generals destaquen:
-
Boscos de zones càlides: Pinedes de pi blanc.
-
Boscos mediterranis: Pinedes de pi blanc, pi pinyer, pi pinastre, alzinars, suredes i rouredes de roure martinenc.
-
Boscos de muntanya poc plujosa: Pinedes de pinassa, pi roig, rouredes de roure de fulla petita i roure martinenc.
-
Boscos de muntanya plujosa: Pinedes de pi roig, rouredes de roure de fulla gran, pènol, fagedes i avetoses.
Ecosistemes d’alta muntanya i pastorals
Els principals condicionants d'aquests ecosistemes són el fred persistent, les precipitacions sòlides, la considerable oscil•lació tèrmica diària i estacional, el vent constant, el pendent i la naturalesa. L'hivern s'allarga considerablement en detriment de l'estació de creixement de la vegetació.
La combinació de tots aquests factors afecta el tipus de comunitats que s'estableixen. Quant a la vegetació, en indrets amb una humitat més elevada, trobem el dominis de les fagedes i boscos de roure pènol. Més amunt, a mesura que les condicions ambientals s'accentuen, apareixen les formacions de ginebró, avetoses i boscos de pi negre.
A les muntanyes on hi ha hagut un major modelat per l'acció de la ramaderia, es formen comunitats herbàcies diferenciades, que són, alhora, primera matèria i producte del pasturatge. Algunes de les herbes més comunes són el fromental, les festuques, els trèvols i els margalls, entre d’altres.
Animals d'alta muntanya, són l’escurçó europeu, la colobra llisa, la sargantana vivípara, la granota roja, la perdiu blanca, la llebre.
Ecosistemes agrícoles
Les zones que limiten els ecosistemes agrìcoles amb els ecosistemes forestals són zones d’una alta biodiversitat tan vegetal com animal.
Els conreus més comuns a Catalunya són els de cereals d'estiu (blat de moro) o d’hivern (blat, civada, ordi i sègol), oleaginoses (colza, gira-sol), lleguminoses (trèvol de camp, mongeta, pèsol, cigró, veça) i farratges (alfals, trepadella), entre altres.
L’ecosistema dunar
És un ecosistema exclusívament costaner, format per l'aportació de sediments dels cursos fluvials i corrents marins litorals. Les dunes són aglomeracions de sorra portades pel vent. Les principals limitacions dels organismes que viuen en aquest medi són l'extrema inestabilitat del sòl, la presència continuada del vent, l’alta salinitat ambiental i edàfica, la permeabilitat del substrat, les insolacions considerables i la pressió de les activitats antròpiques al litoral. Les comunitats vegetals estableixen zones diferenciades depenent de la granulometria de la sorra, la disponibilitat de matèria orgànica, el gradient d'influència marina i les característiques hídriques, tèrmiques i tròfiques.
Són habituals la presència del panical marí, el lliri de mar, el rave de mar, la sanguinària blanca, el plantatge de mar, el borró o el jull de platja. Com a vertebrats, destaca el sargantaner gros, el llangardaix ocel·lat, la serp verda i alguns escarabats tenebriònids i caràbids.
Ecosistemes de salobrars o halobis
Allà on el grau de salinitat del sòl és molt alt i sovintegen episodis d'inundació amb certa periodicitat, trobem un tipus de vegetació característic. Aquestes comunitats vegetals estan adaptades a la baixa capacitat de drenatge, la cristal·lització salina en períodes de sequera, canvis dels nivells freàtics, inundacions marines o pluvials i als continguts alts en nutrients. Depenent de tot això apareixeran salicornars herbacis, arbustius. Espècies vegetals habituals en aquests medi són la salicòrnia herbàcia, la salsona i el jonc negre. La presència d'aus és notable i diversa com, per exemple, agrons, martinets, ànecs, limícoles de zones humides .
Ecosistemes cavernícoles
Es caracteritzen per l’absència de llum, humitat molt elevada i temperatura més o menys constant. La producció primària autòctona és limitada i, sovint, molts recursos tròfics provenen de l’exterior mitjançant infiltracions, arrossegaments o l'acció directa d'animals (ratpenats). Pel que fa a la fauna, són freqüents alguns mol·luscs, cucs de terra, aràcnids, alguns crustacis, alguns insectes.
Ecosistemes urbans
Les característiques de l'estructura urbana condicionen la quantitat de radiació, la presència i intensitat del vent, la humitat i la disponibilitat d'aigua. L'organisme predominant és l'ésser humà que, mitjançant les seves activitats, tranforma l'espai creant un hàbitat singular. Hi trobem una fauna associada com el dragó comú, els coloms, l'oreneta vulgar, el ratolí comú, animals domesticats o ensalvatgits diversos i insectes com les paneroles, polls, xinxes, aràcnids, etcètera.
Ecosistemes fluvials
Ecosistemes vinculats a la presència de curs d'aigua més o menys definits. La seva amplada, el substrat, l'abundància i periodicitat d'aigua són factors que determinen el tipus d'hàbitats fluvials. En podem diferenciar dos: els que es troben al tram alt dels cursos fluvials, on hi ha un fort pendent, un fons pedregós i cabal reduït; i els que es troben al tram baix on la llera és més ampla, hi ha poc pendent, sòl sorrenc o argilós i més quantitat de nutrients i sals minerals. La fauna més freqüent està formada per amfibis, rèptils, peixos i artròpodes diversos com perles, cuques de riera, efímeres i crancs de riu.