Restes arqueològiques
Tàrraco. Conjunt romà de Tarragona
L'any 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Cal destacar l'espectacular amfiteatre (segle II), on es feien lluites de gladiadors; el fòrum de la colònia (segle I a. C.); les muralles romanes, i la necròpolis paleocristiana.
L'any 2000 el patrimoni romà de Tarragona i dels seus voltants va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en reconeixement al seu gran valor històric, arquitectònic, artístic i arqueològic. El passeig de descoberta d'aquest excepcional conjunt es pot iniciar des del centre històric de la ciutat.
En primer lloc ens endinsarem en l'espectacular amfiteatre del segle I, on tenien lloc les lluites de gladiadors, amb capacitat per a 14.000 persones. En aquest edifici, amb la mar Mediterrània de fons, cal destacar les grans voltes de l'interior, les graderies i l'arena, on es desenvolupaven els espectacles. En aquesta última part de l'amfiteatre són visibles les restes d'una basílica visigòtica.
No gaire lluny hi ha el circ, construït el segle I dC, on se celebraven les curses de cavalls i carros, que podia acollir uns 20.000 espectadors. Se'n conserven part de les graderies i dels passadissos i sales subterrànies. El circ està comunicat amb la torre del Pretori, per la qual s'arribava a la plaça de representació del fòrum provincial, d'on resten parts a les places del Fòrum, del Pallol i del Rei.
Podem seguir el nostre recorregut fins al fòrum de la colònia o local, edificat al segle I aC, una part del qual ha estat restaurada per facilitar una millor comprensió de l'espai arqueològic. Més modestes són les restes del teatre, que encara no es pot visitar, si bé se'n projecta la restauració.
Després podem anar fins a les muralles romanes, tot fent un agradable passeig arqueològic enjardinat. Aquests imponents murs són un excel·lent exemple de la integració dels monuments romans a la ciutat al llarg de la història: al costat de les muralles romanes hi ha altres infraestructures militars de segles posteriors.
L'última parada del recorregut proposat és la necròpolis paleocristiana i el seu museu annex. Amb més de 2.000 enterraments descoberts fins ara, és un dels conjunts funeraris tardoromans més importants d'aquesta civilització.
Per continuar la visita al conjunt monumental, ens haurem de desplaçar fora del nucli urbà. L'aqüeducte, conegut amb el nom de pont del Diable, presenta un excel·lent estat de conservació.
Més recollida i enigmàtica, malgrat la proximitat a l'autopista AP-7, és la pedrera del Mèdol, un espai suggeridor d'on es van extreure més de 50.000 metres cúbics de pedra. Hi destaquen especialment l'agulla del Mèdol i les parets amb les marques de la feina dels obrers romans.
A la vora d'una altra carretera, la N-340, hi ha la torre dels Escipions, la tomba més coneguda de Tarragona. Malgrat el nom, no hi ha enterrat cap membre de la família dels Escipions.
Fora ja del terme municipal de Tarragona es poden visitar l'arc de Berà (a Roda de Berà); la vil·la romana i el mausoleu de Centcelles (a Constantí), i la vil·la romana dels Munts (a Altafulla).
Banys Àrabs de Girona
Al peu de la Catedral de Girona, una petita cúpula treu el cap per damunt d’un edifici de pedra. És la llanterna dels Banys Àrabs de la ciutat, que identifica la silueta d’aquesta petita joia medieval. L’edifici és captivador per la simplicitat de les seves formes i, un cop a dins, per la bellesa del joc entre llum i penombra. La construcció és d’estil romànic però segueix el model de les termes romanes, dels banys musulmans i de les mikvés jueves a partir d’una tradició que es recupera durant el segle XI, amb el desenvolupament dels nuclis urbans i la necessitat de millorar la higiene.
L’edifici s’estructura en diverses estances que permeten anar des de la zona d’aigua més freda a la més calenta. El visitant entra a través d’un petit vestíbul que el condueix fins a l’apodyterium (el ‘vestuari’); és sens dubte l’espai més emblemàtic dels banys, amb una piscina central de pedra de 8 costats i 8 columnes coronades amb preciosos capitells decorats.
Fins el segle XIV l’edifici manté la seva activitat com a banys públics. Ja al segle XX, els banys àrabs es restauren per retornar-los el seu aspecte original.
Ciutat ibèrica d'Ullastret
Enfilada al Puig de Sant Andreu, al Baix Empordà, la ciutat ibèrica d'Ullastret és l’assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya. La ciutat, flanquejada per imponents muralles, exercia com a capital de tot el territori indiketa, del qual n’explotava agricultura, ramaderia, mines i pedreres. Era el centre d’un important intercanvi comercial amb la ciutat grega d’Empúries, que exportava els seus productes i de la qual també n’importava producció exterior. Ullastret domina el paisatge suau de l'Empordà i ha estat testimoni d’una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys: la dels caps tallats d’Ullastret.
Aquest descobriment excepcional es va fer l’any 2012, quan les excavacions en un tram de carrer van posar al descobert 15 fragments cranials humans, entre els quals hi havia dos caps enclavats. Es tracta d’una pràctica ritual d’origen celta que ja havien descrit autors clàssics com Posidoni d’Apamea o Diodor de Sicília, que consisteix en exhibir el cap de l’enemic vençut com a un trofeu de guerra.
Tot i que el conjunt d'Ullastret està format per dos poblats ibèrics, només són visitables les restes del Puig de Sant Andreu, que corresponen a l’última etapa d’ocupació del poblat per part dels indiketes (segle III a.C.). L’itinerari permet veure la muralla ibèrica més gran i antiga de Catalunya, reforçada amb sis torres circulars.
El visitant podrà ‘entrar’ a les cases rectangulars, des de les més modestes, fins a les construccions de les famílies més importants, l’aristocràcia íbera, caminar pel carrer empedrat i descobrir el sistema de recollida d’aigua mitjançant cisternes excavades a la roca, a imatge de les existents a la colònia grega d'Empúries. La vida espiritual dels antics habitants d’Ullastret ha deixat la seva empremta amb les restes de tres temples, del segle IV aC i III aC. Completa el conjunt el Museu monogràfic d'Ullastret, que permet interpretar el jaciment i conèixer la cultura ibèrica a la zona nord-est de Catalunya. El conjunt d’Ullastret és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.