Edificacions religioses
Conjunt romànic de la Vall de Boí
El monestir de Santa Maria de Poblet és el més emblemàtic de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya. El 1992 fou declarat Patrimoni de la Humanitat.
L'edifici que avui dia es pot contemplar data del segle XIV, malgrat que el monestir fou fundat al segle XII (1129) per ordre del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Les instal·lacions van acollir els panteons dels reis catalans Alfons el Cast, Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l'Humà.
El nucli de la vida espiritual del monestir el forma l'església, anomenada de Santa Maria. Està formada per una planta basilical de tres naus amb transsepte, un absis amb deambulatori per al pas dels pelegrins, una espectacular volta apuntada o ogival i un conjunt de capelles accessòries d'estructura radial. Les mateixes línies d'estil segueix el refetor, estança destinada a aplegar els monjos durant els àpats.
Entre el refetor i la basílica hi trobem el claustre, un espai quadrat d'estil gòtic (segles XII-XIII), simple i harmònic, que serveix de punt de distribució de les dependències comunes. A l'ala est del claustre hi ha la sala capitular, on els monjos es reuneixen per dur-hi a terme el capítol, és a dir, el recordatori de les regles de la norma congregacional adoptada, i per debatre assumptes intents vinculats a l'organització del monestir.
Els espais que formen el conjunt del monestir estan envoltats per tres fileres concèntriques de muralles, apuntades al seu torn per un conjunt de portals, cada un dels quals dóna accés a diferents espais del cenobi.
D'aquests portals en destaquen dos: la porta Daurada (segle XV), que custodia l'entrada a llocs com la capella de Sant Jordi, la zona d'hostalatge o l'Hospital dels Pobres, i la porta Barroca (segle XVII), que dóna accés a la basílica.
Al monestir també es conserven valuoses obres d'art sacre. La majoria s'exposen al museu, situat al Palau Reial o Palau del Rei Martí, d'estil gòtic. El museu inclou retaules, talles i altres tipologies d'obres.
En aquesta petita vall del Pirineu hi trobem un conjunt d’esglésies i ermites excepcionals que s’erigeix com el bressol i la màxima expressió de l’art romànic català. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, el conjunt de la Vall de Boí el conformen Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll. Totes les esglésies són visitables excepte Sant Quirc de Durro i l’Assumpció de Cóll.
D’estil romànic llombard, les esglésies de la Vall de Boí són temples funcionals i senzills d’una o tres naus, erigits amb petits carreus de granit. Les cobertes són embigats de fusta o voltes de canó. I és que aquestes esglésies són el reflex artístic d’una societat austera, lligada a l’entorn natural i fortament jerarquitzada.
L’interior de les esglésies estava decorat amb pintures murals i talles. Les figures hieràtiques (amb les imatges de la verge i els sants i la figura dominant del Pantocràtor) i el joc de colors caracteritzen unes pintures simbòliques i de gran creativitat, que representen una de les fites més altes de l’art romànic a nivell internacional.
Ja a finals del segle XIX i principis del XX, el conjunt romànic va fascinar els intel·lectuals de la Renaixença. Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, i institucions com l’Institut d’Estudis Catalans contribueixen a la revalorització i conservació de l’art del Pirineu.
Avui una bona part de les pintures, talles i mobiliari es conserva a diferents museus catalans, especialment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Tot i així, moltes de les esglésies compten amb importants fragments de pintura mural i escultures romàniques originals, a més de reproduccions de les que es conserven als museus. En el cas de Sant Climent de Taüll, un modern mapping recrea els frescos originals de l’absis i ofereix una experiència immersiva del que va ser el moment de la seva creació. Alhora, la visita al conjunt d’esglésies es pot complementar amb el Centre del Romànic de la Vall de Boí.
Església de Santa Maria del Mar
Durant la transformació de la Catedral de Barcelona al segle XIV, els parroquians del barri de la Ribera van decidir aixecar una altra església que esdevindria un dels grans referents del gòtic català.
El rei Alfons el Benigne va posar la primera pedra del temple el març de 1329 per coronar la conquesta de Sardenya i l’expansió del domini català pel Mediterrani. La catedral del mar es va construir en un temps rècord: només 54 anys. Tot el barri de la Ribera hi va participar amb diners i baixant una a una les pedres de La Foixarda, la pedrera de Montjuïc.
Observada des de l’exterior, Santa Maria del Mar és una construcció compacta, llisa, sense grans obertures ni ornaments. En canvi a dins, l’ordenació s’allunya de la típica configuració de l’època per donar lloc a un únic espai diàfan. I és que les naus estan construïdes de tal forma que en semblen una sola.
Cal parar especial atenció a la llum. La seva estructura de bloc compacte fa que entri nítida pels quatre costats de l’església, sense crear les ombres i els jocs de llum típics dels temples gòtics. És especialment destacable la rosassa, d’estil flamíger.
La bellesa de Santa Maria del Mar és racional i abstracta i ha arribat a captivar grans arquitectes com Le Corbusier.